S’ha mort Toni Tent, amic estimadíssim i company de projectes i de quimeres compartides. Diu el tòpic que sempre se’n van els bons. No és cert. Se’n van i ens n’anirem bons i roïns, valents i covards, herois i malvats. Però és que Toni era dels bons, dels millors, dels imprescindibles: tot ell bonhomia, tot ell coratge, tot ell generositat, tot ell alegria. Ara només ens queda esperar que el núvol de desolació que transita per damunt dels nostres caps escampe a poc a poc amb el pas del temps. Aleshores podrem gaudir del record del nostre Toni amunt i avall amb la seua motet; de la seua veu inconfusible; del seu somriure insubstituïble. Mentrestant esperarem pacientment amb els ulls entelats i el cor esgarrat. Bon viatge, amic meu.
Joan-Lluís Moreno Congost 